Qui són els fugitius de França?
Durant la Segona Guerra Mundial, van ser els resistents francesos els que van decidir deixar-ho tot enrere per unir-se a la França Lliure, que van creuar els Pirineus arriscant les seves vides, els que van pagar la seva audàcia amb un dur internament que, finalment, van aconseguir ser voluntaris lluitadors per l'Alliberament.
Històric
Al juny de 1940, després del col·lapse del Front Aliat, els espanyols organitzaren el reagrupament de soldats estrangers, francesos i civils aliats a Miranda de Ebro, (prop de Burgos).
Creat per Franco per internar els republicans espanyols, amb l'ajuda dels nazis enviats per Hitler durant la Guerra Civil espanyola, aquest camp inclou una trentena de casernes, amb tantes nacionalitats. El contingent més nombrós eren els francesos i belgues, però hi havia anglesos, nord-americans, polonesos i jueus de totes les nacionalitats. Molts francesos es fan passar per francocanadencs, amb noms falsos!
El 1941, l'armistici amb França no va posar fi a l'arribada a Espanya.
El 1942, el camp de Miranda tenia unes 5000 persones. La vida és molt dura, la privació, la desnutrició i unes condicions de vida deplorables: l'aigua està regulada, la sopa lleugera és l'únic plat del dia i la disenteria anomenada "Mirandita", l'escorbut i les xinxes són omnipresents.
Al novembre de 1942, els alemanys van desembarcar al nord d'Àfrica i van envair la zona lliure, els francesos van acudir llavors a Espanya. Les zones de pas són Hendaia, Saint-Jean-de-Luz, Ibardin, La Rhune, Saint-Jean-Pied-de-Port, Le Somport, Le Portallet, Le Portillon, La Tour de Carol, Tabescan, Andorra via Puymorens, Col du Morena, Ceret, Le Perthus, Cerbère via el Col des Balistres.
LEl gran nombre de passos fronterers (de 1940 a 1944, hi va haver més de 100.000 intents, dels quals 35.000 van tenir èxit) va obligar els espanyols a internar la majoria de francesos a les presons d'Irun, Pamplona, Osca, Saragossa, Barbastre, Lleida, Figueres, Girona i Barcelona, després d'uns dies a les presons frontereres on es va dur a terme la recerca i la identitat. El 5 de gener de 1943, els polonesos van fer vaga de fam. Després de 7 dies, el moviment va acabar amb... dels malalts i els seus desnodrits. Però el 22 de març, els polonesos van ser enviats a Anglaterra, seguits pels belgues.
A mesura que el Govern espanyol feia un pas enrere respecte a l'Eix, el Govern de Vichy, prenent pel seu compte la delegació de la Creu Roja francesa a Madrid, es va posar en contacte amb els aliats, que li van proporcionar els mitjans per ajudar els francesos internats als camps i presons.
Es va fer un repartiment, els homes de 16 a 40 anys serien enviats, dins del límit de places, a Miranda.
Alguns es van concentrar en presons fortalesa: Figuerido, monestirs transformats en presons: Totana, Palau de les Missions de Barcelona, presons cel·lulars: Hellin, Bilbao, Logronyo, Tarragona, Burgos. Barbastre. Saragossa.
Els més joves i els més grans, així com algunes dones, en hotels en desús des de la Guerra Civil, i custodiats militarment: Almazan, Arnedillo, Burguete, Caldas de Malavelle, Molinar de Carranza, Murguis, Ontinyente, Rocaillaura, Sobron, Salan de Cobras, Uberuaga de Ubilla, Valdeganga, Zarauz, Zumaya.
Al febrer de 1943, un primer comboi de francesos, entre sotsoficials i oficials, va sortir d'Algesires.
A partir de finals d'abril, 8 combois van sortir de Setúbal (prop de Lisboa), després altres van sortir de Màlaga i el 1944, 21 de Gibraltar i Algesires, cap a Casablanca, des d'on alguns es van dirigir cap a Anglaterra.
De 1940 a 1945, 40.000 van passar per Espanya, entre 23 i 25.000 es van unir a la França Lliure i a les Forces de Combat al nord d'Àfrica i Anglaterra. Van estar en tots els combats, en tots els desembarcaments, en les files dels Comandos, els Paracaigudistes, la Divisió Leclerc, el 1r Exèrcit, la força aèria o la marina. Estan presents a tot arreu! Entre 12.000 i 15.000 d'ells van perdre la vida als camps de batalla, els supervivents van ser els primers a alliberar els internats i deportats dels camps nazis...
Aquest trasllat pels Pirineus, d'aquest futur Exèrcit d'Alliberament, es va dur a terme amb l'ajuda de combatents de la resistència francesa i contrabandistes dels Pirineus, arriscant les seves vides. Els cossos encara dormen al gel dels passos... Més de 5.000 fugitius van ser recapturats i deportats a Alemanya, altres van morir a Espanya, per malaltia, abús o esgotament...
Però tots tenien un ideal: França... i per aconseguir-ho, van saber triar: patir als camps i a les presons, mantenint en els seus cors l'esperança de recuperar la seva llibertat, unir-se als exèrcits aliats i participar en l'alliberament de la pàtria. Més de tres quartes parts van morir.
No els oblidem!
Share: